Discurs de comiat d’Ana Ubeda
Bon dia a tothom,
Avui 13 de juny deixo de ser la vostra alcaldessa i no voldria fer-ho sense acomiadar-me de totes les persones que m’heu recolzat a les passades eleccions, i també de tothom amb qui he tingut el goig de compartir poques o moltes estones durant els darrers temps. L’alcaldia genera maldecaps, és cert, però també et permet conèixer de prop molts veïns i veïnes del poble que d’altra manera no seria possible; això suposa una riquesa que la persona que ha tingut la sort d’exercir el càrrec s’emporta cap a casa quan cedeix el relleu a un altre. Moltes gràcies a tots!
Avui Collbató podria viure un dia alegre, però, lamentablement, li toca viure amb tristesa un episodi d’aquells que fan que la ciutadania desconfiï de la política i els polítics.
S’ha consumat un fet desconcertant: ERC, GiC i CiU posant-se d’acord per apartar del govern local la llista més votada. El motiu? El desconec, però m’imagino que deu ser un motiu de pes, perquè el mateix dia de les eleccions, tot just fer-se oficial el recompte, sembla que el pacte ja agafava força.
Em pregunto què hem fet tant malament, per ser mereixedors d’aquest tracte, una servidora i l’equip de persones que m’ha acompanyat al govern als darrers anys. Sincerament, ho ignoro. Jo només sé que teníem quatre regidors i ara en tenim cinc, que hem estat la llista més votada. No només hem revalidat el resultat assolit a les passades eleccions, sinó que l’hem millorat amb més vots i un regidor de més. Aquest és el nostre pecat: haver guanyat clarament les eleccions i haver aconseguit quasi set-cents vots.
Els qui s’omplen la boca amb la paraula ‘participació’, ‘voluntat popular’ i ‘ètica’, resulta que el primer que fan és obviar les urnes. Aquest és un mal començament, perquè cap d’aquests tres partits: ERC, GiC i CiU portava al seu programa que els vots assolits servirien per a apartar de l’alcaldia i del govern la llista més votada. A Collbató, cap dels tres ha exposat amb claredat quines eren les seves veritables intencions, i alguns votants d’aquestes formacions ja m’han manifestat que no els agrada aquest pacte.
Com he dit al principi, el dia d’avui podia haver estat un dia alegre i festiu, perquè si com a cap de les llista més votada se m’hagués donat l’oportunitat de formar govern –que no se m’ha donat ni per un instant- avui Collbató segurament tindria un govern d’unitat amb quatre grups disposats a treballar pel municipi i a defensar de forma unitària Catalunya com a país en uns moments en què la unitat és imprescindible si no volem fracassar com a poble.
Les circumstàncies, però, ens aboquen a un altre escenari: les tres llistes menys votades al govern i la llista guanyadora a l’oposició, el món al revés, un pacte antinatura que pot trencar la pau política viscuda als darrers anys a Collbató i desenterra els temps grisos, que ja crèiem oblidats, en què tothom anava contra tothom i al poble tot restava per fer.
En tot cas, la seva opció és legítima i per tant no tenim res a reclamar: durant el nostre mandat hem procurat la pau i hem cultivat a fons la cultura del pacte. I, de fet, molts veïns i veïnes m’han fet saber que m’havien votat justament per haver liderat una de les etapes més pacífiques i constructives que ha viscut el municipi de Collbató. És a dir, ens en anem del govern amb la consciència ben tranquil·la en tots els sentits: penso que hem complert amb el nostre deure, i a més considerem que ho hem fet de manera honesta, compromesa i generosa.
Malgrat tot, és una evidència que la suma de vots obtinguts per ERC, GiC i CiU supera el recolzament assolit pels Socialistes de Collbató, per tant ens toca anar a l’oposició, des d’on continuarem al servei del poble exercint el control de l’equip entrant amb el mateix rigor que hem aplicat en el nostre dia a dia mentre hem estat al govern.
Moltes gràcies.
